| |
 
Els distintius es classifiquen en MARQUES que distingeixen productes o serveis i NOMS COMERCIALS referents al negoci.
MARCA
Una MARCA és un títol que concedeix el dret exclusiu a la utilització d'una determinada identificació d'un producte o un servei en el mercat.
Poden ésser MARQUES les paraules o combinacions de paraules, imatges, figures, símbols, gràfics, lletres, xifres, formes tridimensionals (embolcalls, envasos, formes del producte o la seva representació entre d’altres).
El dret sobre una MARCA s'aconsegueix mitjançant l'obligada inscripció davant l'Oficina Espanyola de Patents i Marques i permet al seu titular exercir davant dels Òrgans Jurisdiccionals, les accions civils o penals contra imitacions il·legals de la seva Marca en defensa dels seus interessos.
Les MARQUES, segons el vigent nomenclàtor, es classifiquen en 45 classes de les quals, les 34 primeres són de productes i les 11 restants són de serveis (veure nomenclàtor de marques).
Es concedeixen per a 10 anys a comptar a partir de la data de sol·licitud i poden ser renovades indefinidament.
|
|
|
|
|
|
NOM COMERCIAL
El NOM COMERCIAL és tot signe susceptible de representació gràfica que identifica a una empresa en el trànsit mercantil i que serveix per a diferenciar-la de la resta de firmes que desenvolupen activitats idèntiques o similars.
Poden ésser NOMS COMERCIALS: Noms patronímics, raons socials i denominacions de les persones jurídiques (per exemple societats anònimes o limitades), denominacions de fantasia, denominacions al·lusives a l'objecte de l'activitat empresarial, anagrames i logotip, imatges, figures i dibuixos.
Els NOMS COMERCIALS són independents als noms de societat inscrits als Registres Mercantils corresponents.
Igual que les marques, es classifiquen en 45 classes de les quals, les 34 primeres són de productes i les 11 restants són de serveis (veure nomenclàtor de marques).
Els NOMS COMERCIALS es concedeixen per a 10 anys des de la data de sol·licitud i poden ser renovats indefinidament.
|
|
Esquema sobre les possibles incidències durant el procés de sol·licitud de qualsevol signe distintiu Marca o Nom Comercial.
|
La Marca Comunitaria es un registro de marca único e indivisible que causa efecto en todos los países de la Unión Europea. En la actualidad los países son:
ALEMANYA |
AUSTRIA |
BENELUX
(Bèlgica-Holanda-Luxemburg) |
BULGàRIA |
DINAMARCA |
ESLOVAQUIA |
ESLOVÈNIA |
ESPANYA |
ESTÒNIA |
FINLÀNDIA |
FRANÇA |
GRÈCIA |
HONGRIA |
IRLANDA |
ITÀLIA |
LETÒNIA |
LITUÀNIA |
MALTA |
POLÒNIA |
PORTUGAL |
REGNE UNIT |
REP. TXECA |
RUMANIA |
SUÈCIA |
XIPRE |
Una Marca Comunitària anterior o una marca nacional de qualsevol dels països comunitaris poden servir com a base a una impugnació (oposició, recurs...) contra una sol·licitud o registre de Marca Comunitària de data posterior.
La protecció o denegació afecta unitàriament a tots els països comunitaris esmentats. Una sol·licitud de Marca Comunitària que no prosperi pot ésser traslladada a un o diversos països de la UE per seguir intentant, separadament, el seu registre per la via del tràmit nacional.
|
|
POT SOL·LICITAR-SE UNA MARCA COMUNITÀRIA A PARTIR DE DIVERSES SITUACIONS |
| |
 Com a primera i original sol·licitud |
| |
Basant-se en el dret de propietat derivat d'una sol·licitud presentada al país d’origen dins dels sis mesos anteriors |
| |
Basant-se en el dret d'antiguitat d'un registre o registres de marca obtinguts a Espanya i/o en altres països de la UE tant per via de registre nacional com per via de registre de Marca Internacional
|
|
La Marca Internacional és un registre per a 10 anys renovables que es tramita davant l’Oficina Internacional de la Propietat Industrial (OMPI) englobant simultàniament un, diversos o tots els països acollits a aquesta modalitat de protecció. La possible denegació d’un país només afecta a aquest, persistint la validesa a la resta.
Les marques internacionals han de basar-se en una marca ja registrada a Espanya i/o Comunitària i els països a escollir són:
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
BOSNIA HERZEGOVINA |
BOTSWANA |
|
COMUNITAT EUROPEA
(Marca Comunitària)
|
|
|
|
|
|
|
CUBA |
DINAMARCA |
EGIPTO |
ESLOVAQUIA |
ESLOVENIA |
|
|
|
|
|
GHANA |
|
|
|
|
ISLÀNDIA |
|
|
|
|
|
LESOTHO |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
SAO TOMÉ I PRINCIPE |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
VIETNAM |
XIPRE |
ZÀMBIA |
|
Tant la sol·licitud com l'ampliació d'una Marca Internacional pot realitzar-se englobant diverses classes de productes i/o serveis, amb la condició que les marques nacionals originals siguin idèntiques.
El procés de sol·licitud d'una marca en aquells països que no estan inclosos en els Convenis de Marca Internacional i/o Marca Comunitària, és individual per a cada país. A continuació els indiquem alguns dels més importants i on s’hauria de sol·licitar la marca separadament a cadascun d'ells:
ARGENTINA |
BRASIL |
CANADÀ |
COLÒMBIA |
EMIRATS ÀRABS UNITS |
ISRAEL |
JORDÀNIA |
MÈXIC |
NOVA ZELANDA |
SUD-ÀFRICA |
VENEÇUELA |
|
|
|
|
La primera Llei de Marques del Principat d'Andorra es va publicar al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra el 24 de maig de 1995 i l'Oficina de Marques va començar a rebre les primeres sol·licituds a partir del 5 de desembre de 1996.
Es reconeix el principi que la protecció deriva de la inscripció registral. Malgrat això, i amb caràcter transitori, han estat reconeguts certs drets adquirits amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta llei com:
| |
 |
Prioritat resultant d'un ús anterior en el Principat d'Andorra |
| |
|
Prioritat resultant d'un registre de marca en un país membre de la Convenció de París (Conveni de la Unió de París). |
El dret però, de reivindicar les esmentades prioritats va concloure el 4 de desembre de 1997 i 1998 respectivament, per tant, ja no es possible demanar el benefici de les referides disposicions transitòries.
|
|
|
|
|
|
