notícies

TORNAR AL LLISTAT

LLEI 1/2019 DE SECRETS EMPRESARIALS

27/03/2019

En data 13 de març del 2019 ha entrat en vigor la Llei 1/2019, de 20 de febrer, de Secrets Empresarials que, com el seu nom indica, defineix, regula i ofereix protecció jurídica pels actius intangibles que constitueixen un pilar esencial per a la innovació i la competitivitat empresarial.

La nova Llei de Secrets Empresarials té l'objectiu de regular, definir i protegir aquests intangibles a més d'establir quan la seva obtenció, utilització o revelació són il·lícites i quines són les accions a emprendre per a la seva defensa.

En primer lloc, aquesta nova norma defineix el secret empresarial com aquell coneixement o informació que sigui secreta, és a dir, que no sigui generalment coneguda, ni fàcilment accessible, que tingui un valor empresarial i que el seu titular hagi pres les mesures raonables per mantenir-la en secret. Per tant, s'exclouen informacions d'escasa importància o aquelles que siguin de coneixement general o fàcilment accessibles en els cercles del sector.

Sobre aquests actius, la llei preveu que el seu titular podrà ser tant una persona física com jurídica, podran pertànyer pro indivís a més d'un titular i ser objecte de transmissió, cessió i llicència, entre altres.

Segurament, un dels aspectes més rellevants d'aquesta nova norma és la definició dels actes que es consideren una obtenció, utilització o revelació il·lícits, que són, entre altres, aquells que tendeixen a accedir o utilitzar el secrets empresarials sense el consentiment del seu titular o ho facin mitjançant l'incumpliment d'un acord de confidencialitat.

A més del catàleg d'infraccions, es preveu també la possibilitat de perseguir no només a la persona qui hagués comès l'il·lícit de manera directa, sinó també a qui l'hagi posat en pràctica per a la fabricació, oferta o comercialització de mercaderies que s'obtinguin beneficiant-se del secret empresarial, sempre i quan tinguéssin coneixement o l'haguéssin hagut de tenir de la infracció i també a tercers de bona fe, aquests darrers amb algunes particularitats.

La norma estableix que el titular del secret, o inclús el seu llicenciatari, podrà iniciar accions contra l'infractor, com diligències de comprovació de fets, mesures cautelars i accions civils per a la declaració de la infracció, cessació dels actes infractors, difussió de la sentència, indemnització de danys i perjudicis, entre altres.

El termini de prescripció de les accions és de tres anys a comptar des de que es té coneixement de la infracció.

Finalment, remarquem que, malgrat que la norma defineix en detall el concepte tant de secret empresarial com d'accessos lícits i il·lícits, no estableix els mitjans de prova que podrien servir per acreditar aquests extrems, deixant en mans dels titulars el deure d'autorregular-se i de comptar amb protocols per a que, en cas que s'inicïin accions legals, puguin servir per demostrar que el secret existia i que tenia aquesta condició, que s'havien adoptat mesures raonables per a mantenir-lo en secret i que es va produir una violació del mateix. Per a més informació sobre les mesures raonables cliqui aquí.